signatura_PNC2022.jpg

L'Anneta es fa soldat

Nom de l'informant: Maria Julià i Solà  "De l'hostal de Ca l'Enrica"

Data i lloc de naixement: 1930

Municipi de residència: Riudaura

On, com i de qui la va aprendre: Era una sardana amb forma de balada que cantaven a l'aplec de l'Ermita de Sant Joan (dels Balbs?).

Fotografia de l'informant

Lletra:

-I Agneta, vés a missa,   jo en faré l'esmorzar.
-Vós pare, aneu a missa,   jo en faré l'esmorzar.
Seu pare, per contemplar-la,   i a missa se'n va anar,
i a l'entornant de missa,   Agneta no trobà.
Ja pregunta a les veïnes   si l'han vista passar:
-N'hem vista passar una   i amb un gran capità.
Seu pare posa la sella al matxo   i a Barcelona se'n va.
L’entrant de Barcelona   i Agneta ja trobà:
-Agneta Rostaieta,   teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li que se'n torni,  que jo no hi vu(ic) anar,
capità n'és bon home   i la guerra vu(ic) anar.

Girona i Barcelona,
Manresa i Puigcerdà,
Sant Privat i la Pinya,
Jo(a)nete(s) i a Vidrà.

Observacions:

Segons Aureli Campmany i Joan Amades, aquesta balada es coneix amb una gran diversitat de tonades i algunes variants de lletra. Pelay Briz la titula "La filla perduda" i Milà i Fontanals la titula "La niña desenvuelta".

L'hem trobat però recollida amb altres títols, com "La filla retrobada", "La filla fugitiva", "A la vila de Tàrrega", "Anneta Rostalleta", "Agneta Rostoieta", "Agneta" (Cels Gomis, 1882) o "Roseta" (Cançoner del Calic, 1913), entre d'altres.

Segurament, molta gent en coneix la temàtica per una de les variants, "Ai mare, aneu a missa", que va repopularitzar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977).

N'hem trobat també tres variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Mumareta, anau a missa". 

Gravació feta el 29 de febrer de 1970 a l'hostal de Ca l'Enrica, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.

* La fotografia de la Maria Julià està extreta del cançoner "D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura".