Observacions:

Aquesta balada, també coneguda com els "Goits de Sant Magí", la trobem recollida per primer cop l'any 1853 dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals amb el títol de "San Magín". Més tard, l'any 1882, la torna a recopilar de forma més extensa al "Romancerillo catalán". Milà situa l'origen d'aquesta cançó al segle XV.

L'any 1874 també l'havia publicat Francesc Pelagi Briz al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". També està recollida pel mossèn Joan Segura l'any 1887 al llibre "Miscelánea Folk-lórica", en una versió de l'Urgell.

Joan Amades explica que "les fonts que segons diu la cançó va fer brollar de la roca viva per apagar la set dels seus botxins, ragen encara a la Brufaganya, que era on feia vida de penitència l'anacoreta Magí". Sant Magí de Brufaganya es troba a la Conca de Barberà.

També l'hem trobat recollida amb el nom de "Sant Magí" dintre l'Obra del Cançoner Popular a Olot, l'any 1923.

La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.

Fonograma pertanyent al disc "Goigs de Pasqua. Els Tranquils d'Esclet, Cassà de la Selva" que recull un repertori fruit d'una recerca feta per Jaume Ayats i Gianni Ginesi l'any 2002 a Cassà de la Selva. El disc està publicat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.