A la plana d'Empordà

Nom de l'informant: Gràcia Vilarrodà i Diumenge  "Gracieta de Cal Xec"

Data i lloc de naixement: 07/02/1918 (Molló)

Municipi de residència: Molló

 

Lletra:

I a la plana d'Empordà
s'hi recull molt bona anyada;
n'hi ha un roseret de flors
carregat de roses blanques.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

N'hi ha un roseret de flors
carregat de roses blanques;
al matí tira a ponent,
a les nou la marinada.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

I al matí tira a ponent,
a les nou la marinada;
i a mi(g)dia vent de baix
i a la tarda tramuntana.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

Matinet me'n llevo(c) jo,
matinet a punta d'alba;
me'n vaig a la vora del foc
a conversar amb la criada.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

Me'n vaig (a) la vora del foc
a conversar amb la criada;
les paraules que li dic:
- Criada, per què no et cases?

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

Les paraules que li dic:
- Criada, per què no et cases?
- Casada podria ser
però el teu amor jo esperava.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Casada podria ser
però el teu amor esperava;
ser casada amb un hereu,
ser jove de bona casa.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Ser casada amb un hereu,
ser jove de bona casa
i ara l'ofici del trigairot
(e)n a mi no m'agrada gaire.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- I ara l'ofici del trigairot
a mi no m'agrada gaire;
amb els esclops desganxolats,
la meitat del temps descalços.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Passa una pedregada a l'istiu,
ja se'ns ha emportat l'anyada
i a demés de tot això,
de què farem de la mainada?

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-rariraina.

I a demés de tot això,
de què farem de la mainada?
Els hi comprarem un cistellet,
tindran la vida guanyada.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Els hi comprarem un cistellet,
tindran la vida gu(a)nyada;
se n'iran pel mont enllà,
trobaran pareies que llauren.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Se n'iran pel mont enllà,
trobaran pareies que llauren.
- I a (g)on van aquests noiets, 
i a (g)on va aquesta mainada?

- (I a) (g)on van aquests noiets, 
i a (g)on va aquesta mainada?
S'ho deuen (ha)ver gastat tot
al seu pare i la seu mare.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

- Se'ls hi deuen (ha)ver gastat tot
al seu pare i la seu mare.
Se'ls hi deuen (ha)ver gastat tot,
pels saraus i les ballades.

Lan-turi-larí-rariró.
Lan-turi-larí-rariraina.

Observacions:

Totes les referències que tenim d'aquesta cançó són versions més curtes que la que presentem. La primera que tenim és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, sota el títol de "La criada discreta".

També la trobem recollida dintre el Cançoner del Ripollès, aplegada en un parell d'ocasions, a St. Joan de les Abadesses i a la Pobla de Lillet, als anys 20, amb el títol de "La criada".

Palmira Jaquetti la recull també a Tregurà l'any 1933 i apareix publicat el text dintre l'Obra del Cançoner Popular.

També l'aplega Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" de la mateixa cantadora, l'any 2004.

Enregistrament del programa "Randellem", de Televisió del Ripollès. El programa, conduït pel grup Randellaires, va ser emès l'any 2009. L'enregistrament ens l'ha facilitat el grup.