A l'hortet del meu pare

Nom de l'informant: Cinto Solanellas i Solé

Data i lloc de naixement: 10/12/1919 (Berga)

Municipi de residència: Montagut

On, com i de qui la va aprendre: ---

Fotografia de l'informant

Lletra:

A l'hortet del meu pare,
n'hi havia un pi novell
carregat de pinyes verdes,
roseretes i clavells.

Xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cleri, 
xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cri.

I a la branqueta més alta,
el pigot n'hi ha fet el niu
i a les tres de la matinada
en porta a beure els seus fills.

Xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cleri, 
xiribiri-broc, porta un broc,
xiribiri-cri.

A les tres de la matinada
en porta a beure els seus fills;
de les gotes que li'n queien
ne feien (a)nar tres molins.

L'un és de sucre i canyella,
l'a(l)tre és de xinxons dels fins,
de l'amor de les ninetes
que en fan penar-ne els fadrins.
 


 

Observacions:

És una cançó que hem trobat recollida per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) com una variant de la cançó "El mestre". Així mateix, està inclosa dintre "Cansons i follíes populars" (1885) de Pau Bertran.

Més tard, també la trobem aplegada dintre l'Obra del Cançoner Popular com a "L'arbre gentil" (1926).

La primera estrofa també l'hem trobat separada com a corranda en alguns cançoners: Francesc Pelagi Briz la recull aquí, al volum segon de "Cansons de la terra" l'any 1867 i  Joan Serra i Vilaró a "El cançoner del Calic" (1913).  
 

En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), St. Pere de Rodes (d'on també n'era el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga.

Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a St. Pere de Rodes. 

Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban.

* La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.