La mort de l'enamorada

Nom de l'informant: Emília Puigderrajols

Data i lloc de naixement: 1929

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

Lletra:

A l'edat dels catorze anys
tu deies que m'estimaves
i les proves se n'han vist
que te n'ets anat amb altres.

Les amigues se'n emburlen
perquè jo amb tu he renyit
i abans tant que m'estimaves
i ara m'hagis avorrit.

Un diumenge al dematí   io a passejar me n’anava;
quan en fou a mig camí,   (i)a sento tocar campanes.
(I)a en pregunto als meus amics:   -Per qui toquen les campanes?
-P(e)r una nena dels quinze anys,   crec que ha mort enamorada.
-La meva enamorada no pot ser,   si fa un quart que l'he deixada;
l'he deixada al balconet,   que s'estava pentinant-se.

Observacions:

No hem sabut localitzar la primera estrofa en cap cançoner antic. La segona l'hem trobada al volum XIX de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida als anys 1926-1927 amb el títol "La darrera lletra".

Les tres últimes estrofes coincideixen amb una balada titulada "La mort de l'enamorada", també coneguda com "La mort de la núvia", i de la qual n'hem trobat algunes referències. La primera és de l'any 1853, recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (aquí). També la trobem recollida l'any 1866 aquí, al volum I de "Cansons de la terra" de Francesc Pelagi Briz.

L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No ha estudiat música.

Partitura:

La mort de l'enamorada - Partitura completa.pdf

Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).