A l'edat dels catorze anys

Nom de l'informant: Emília Puigderrajols

Data i lloc de naixement: 1929

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

Lletra:

A l'edat dels catorze anys
tu deies que m'estimaves
i les proves se n'han vist
que te n'ets anat amb altres.

Les amigues se'n (em)burlen
perquè jo amb tu he renyit
i abans tant que m'estimaves
i ara m'hagis avorrit.

Un diumenge al dematí,
(i)o a passejar me n'anava
quan en fou a mig camí
(i)a sento tocar campanes.

(I)a en pregunto als meus amics:
- Per (a) qui toquen les campanes?
- P(e)r una nena dels quinze anys,
crec que ha mort enamorada.

- La meva enamorada no pot ser,
si fa un quart que l'he deixada;
l'he deixada al balconet
que (s')estava pentinant-se.

Observacions:

Tot i que no hem localitzat la primera estrofa enlloc, la segona l'hem trobada al volum XIX de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida als anys 1926-1927, i amb el títol "La darrera lletra".

Les tres últimes estrofes coincideixen amb una cançó titulada habitualment en diversos cançoners com "La mort de la núvia" i de la qual n'hem trobat algunes referències. La primera és de l'any 1853, recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (aquí). També la trobem recollida l'any 1866 aquí, al volum I de "Cansons de la terra" de Francesc Pelagi Briz.
 

L'Emília havia cantat al cor de Filles de Maria abans de la guerra. El seu pare era del Coll, prop d'Osor. No ha estudiat música.

Partitura:

Partitura
Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).