signatura_PNC2022.jpg

La fugitiva

Nom de l'informant: Montserrat Font i Iglesias

Data i lloc de naixement: 04/07/1920 (Coll de Teies, Oix)

Municipi de residència: Vilabertran

On, com i de qui la va aprendre: La cantava amb la família i els veïns mentre espellonaven o feien altres feines del camp. Ja no en recorda la melodia.

Lletra:

La desgràcia d'un pare i mare,
tenien sinó una filla   i Miquelets la n'han robada;
no la n'han robada, no,   que ella se n'hi és d'anada.
A les onze de la nit,   (co)n és hora retirada,
son pare n'és al llit,   son pare se n'hi anava;
filla n'era a la vora del foc   amb un punt d'or que en brodava.
I a les dotze de la nit
(co)n n'és d'hora retirada,   Miquelets pugen l'Escala.
-Anem, Maria, anem,   que l'hora d'anar serà arribada.
-Primer em vull despedir   del meu pare i de la mare.
-Despedeix-te també de cor,   que de boca no pots ara.
-De boca vull despedi(r)-m(e),   i adéu-siau, pare i mare,
que no ens veure mai més la cara.
Si l'agafen per al braç   i escala avall l’emportaren;
quan al fons d'escala són,   vestit d'home li posaren.
També barret rodó   i també les mateixes armes.
-Anem, Maria, anem,   i passar-ne llargues muntanyes.
Quan ne són per un tros enllà   se n’encuentra del seu pare.
-Jo us diria, los bons minyons,   si n'han vista passar una dama.
Respongué la traïdora:   -No hi ha molt que n'és passada.
Seu pare n'és molt trist,   i jo que no trigaré gaire.
-Anem-(no)s-en, los minyons, anem!   I en passar-ne llargues muntanyes!
Quan ne són per un tros enllà,   n’encuentren una casa.
Se'n pugen escala am(o)nt   (co)n si fos la seva casa;
quan al cim d'escala són,   la mestressa se'ls mirava.
Respongué la traïdora:
-De què ens mireu mestressa?   De què ens/em mireu tant ara?
Si és que ens conegueu,   o si és que em pren(gu)eu per a(l)tra.
-No en prenc un per a(l)tre, no,   que en sóc germana del teu pare.
Avanceu, los bons minyons,   que jo aquí hi tinc pas posada.
Quan ne són per un tros enllà,   la dama sospirava.
-De què sospires, Maria?   De què en sospires, tu, ara?
-De lo que en sospiro jo,   del meu pare i de la mare,
que tenien sinó una filla   i Miquelets la n'han robada.
-No la n'han robada, no,   que ella se n'hi és anada.

Observacions:

Trobem algunes versions d'aquesta balada recollides en diversos cançoners antics, amb el nom de "La fugitiva", "Son pare se'n va al llit" o també, amb més variants, "Pau Gibert". Aquí es pot consultar la que recull Milà i Fontanals al seu "Romancerillo catalán" (1882).

Musicalment trobem sobretot variants de "Pau Gibert", i es fa més complicat quan en busquem de "La fugitiva". N'hi ha una al "Cançoner del Ripollès".

Els Miquelets eren una milícia paramilitar formada per mercenaris o voluntaris reclutats per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó, entre els segles XVII i XIX. Si volem situar la cançó en algun moment d'aquests tres segles, segurament ens hauríem d'agafar a la figura de Pau Gibert, contrabandista nascut a Pineda de Mar l'any 1782.



Entrevista realitzada per Emma Sagué i Laia Carbonell, el 24 de març de 2013, dintre el projecte Folklore de l'Escola El Far d'Empordà. Transcripció feta per Anna Ma. Clos.