signatura_PNC2022.jpg

El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Jordi Batlle i Gardella

Municipi de residència: Molló

Lletra:

Una matinada fresca,
oiaià, quina fresca hi feia, 
vaig anar p(e)r un bosc enllà,
oiaià, quina fresca hi fa.

No en trobo(t) ca(s)a ninguna,   que jo li’n pogués tirar,
sinó una gentil pastora,   que en guardava el bestiar.
Si la trobo(c) dormideta,   no la’n goso(t) despertar;
si en cullo un ram de violes,   i al pit els hi vaig tirar.
Les violetes n’eren fresques,   la noia se’n (r)eixondà.
-Què us hi pensàv(e)u, gran jove?   Què us hi pensàv(e)u trobar?
-La teva amor, donzelleta,   si me la’n volguéss(e)u dar.
-Demaneu-ho en el meu pare,   i oi, també en el meu germà,
oi, també al senyor oncle,   senyor oncle capellà;
que si ells us (a) la’n donen,   per ben donada serà.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla". 

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".   

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres: 

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

 

 

A l'enregistrament se sent cantar també l'Antònia Batlle, tia del cantador.

Gravació feta el 8 de novembre de 1970 a l'hostal "Can Jordi" d'Espinavell, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.