Lletra:

I unes cobles noves
sentireu cantar
de una minyoneta
plena de mirar.

N'é(s) reina i senyora
de terra i del cel
portà l'ambaixada
l'àngel Grabiel.

De terra, senyora,
preneu eixes flors,
del Verbo Divino
mare en sereu vós.

I ab tanta pobresa
va néixer el senyor,
sense drap ni tela
ni drap de cotó.

Sense drap ni tela,
ni llana ni llit
i ab quatre paraules (?)
lo varen cobrir.

Diu: -Vés-te'n a Egipte
i ab lo fill i espós.
Diu: -Vés-te'n a Egipte
sens tenir repòs.

I enc(ue)ntren un home
que sembrava blat:
-Pagès, lo bon home,
lo bon sembrador.

Porteu la fauceta,
blat és segador.
-Com lo segaria
si encara no és nat?

Es gira endarrera,
veu lo blat colrat.
-Segueu-lo, segueu-lo,
segueu-lo lo blat.

Primera garbeta,
Josep s'hi ha amagat,
la Verge Maria
i son fillet amat.

Passà el rei Herodes
ab la seva gent
que mata i degolla
i a molts ignocents.

I encuentren un home
que segava blat:
-Pagès, lo bon home,
lo bon segador.

Heu vist una dama
i amb son infantó?
-Bé, n'ha passada una
quan sembrava això.

De una somereta
anava a cavall,
buscant les collades
per los camins rals.

-Arrera, gent d'armes,
que ens han enganyat,
que ja fa nou mesos
que per qui ha passat.

Lo gaig responia:
-Sota la garba està!
-Calla, gaig xerraire,
sempre xerraràs!

Que per més que mengis
mai estaràs gras,
menta mentidera
tu no granaràs.

Les cobles de Maria
ja us havem cantat,
han sigut molt llargues
però s'han acabat.