Lletra:

A Gironella, una vila tan bella,
n'hi ha una donzella que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen, se n'aconsolen,
desitjaria poguer-m'hi casar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aig(u)a;
jo en vaig i en vinc,
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.

Quan jo en passava pel pla de Corbera
i em giro enrera i me'n poso a plorar;
ai, adéu vila de Gironella,
tu n'ets la causa si me n'haig d'anar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aig(u)a;
jo en vaig i en vinc,
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.

Quatre vegades jo l'he demanada,
quatre vegades me n'ha dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu us mantingui la bona llavor.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aig(u)a;
jo en vaig i en vinc,
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.