signatura_PNC2022.jpg

A la plaça fan ballades

Nom de l'informant: Narcisa Bosch

Data i lloc de naixement: Salt

Municipi de residència: Girona

 

Lletra:

Sota una olivera, oliva,
sota una olivera, un ram,
si n'hi havia una nineta
que en va vestida de blanc.

-A la plaça fan ballades,   mare, deixeu-m'hi anar.
-No hi vagis, Caterineta,   el teu pare està per ribar.
-Ribi o que no arribi,   io a la plaça vu(i) anar.
I al cap de mitja estoneta   i el seu pare va arribar.
-Ont és la Caterineta,   que no hi sigui per sopar?
-A la plaça fan ballades,   i ella hi ha volgut anar.
Seu pare en gafa les cordes   i un garrot a cada mà;
la primera garrotada   i un braç me n'hi va trencar.
-Ai pare, lo meu pare,   cabeu-me de matar.
La se(u) mare és a la cuina,   que es rebenta de plorar.



 

Observacions:

Aquesta balada apareix recollida en diversos cançoners amb altres títols, com "Ballades a plaça", "Caterina" o "Caterineta". N'existeixen un parell de versions menys violentes.

Joan Amades la inclou com a cançó d'aplec i explica que es ballava arreu del territori de parla catalana. Era també una cançó de ball rodó infantil que cantaven les nenes arreu de Catalunya.

La primera referència que hem trobat ha estat aquí, al Romancerillo catalan (1882) de Milà i Fontanals. També la recull Pierre Vidal, al volum tercer del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1887).   

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

La primera estrofa podria considerar-se com una interferència d'una altra cançó – ja que la trobem recollida sobretot com a tornada a la cançó "Sota de l'olivera" o també "Presents de boda" –, però també l'hem trobat com a inici, i sembla que tornada, d'aquesta cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Sant Joan de les Abadesses (1921) o com a a nota l'inventari de l'Obra del Cançoner Popular.

Cal no confondre aquesta balada amb "El metge", recollida en altres ocasions amb el títol de "Caterina" o "Caterineta".





Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978 al Geriàtric de Girona. La gravació l'ha facilitada ell mateix.