signatura_PNC2022.jpg

El rei mariner

Nom de l'informant: Llúcia Gou i Vilà  "Llucieta"

Data i lloc de naixement: 03/1900

Municipi de residència: Les Preses

Fotografia de l'informant

Lletra:

I a la voreta del mar
n’hi ha una nineta,
n’hi ha una nineta,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan (d)e fou a mig brodar,   li mancà seda;
ja en veu venir un mariner   de llunyes terres.
-Mariner, el bon mariner,   tindríeu seda?
-Quina seda voleu vós,   groga o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu dalt de la nau,   i trieu seda.
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’hi ha (a)dormideta.
Quan ella se despertà   es trobà llunys terres.
-Mariner, el bon mariner,   torneu-me en terra;
de tres germanes que sóc,   sóc la més bella.
L’una es casada ab un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No sereu marinera, no,   que sereu reina,
sóc el fill del rei Arnau   de l'Anglaterra.
Fa set anys que corro al mar,   per trobar una nineta.

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix. La fotografia l'ha proporcionat en Josep Garcia.