signatura_PNC2022.jpg

El rei mariner

Nom de l'informant: Maria Comas i Rigall  "Maria Nica"

Data i lloc de naixement: 1897

Municipi de residència: Sant Feliu de Pallerols

Fotografia de l'informant

Lletra:

I a la voreta del mar
n’hi ha una donzella,
n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan ne fóra a mig brodar,   li’n falta seda;
(i)a en veu venir un mariner   de llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner,   si (e)n porteu seda?
-De quina seda voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull (i)o,   que en brodo(c) ella.
-Pugem a dalt de l’(arnau),   trobarem d'ella.
Quan dalt de l'(arnau) va ser   (…)
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’és (a)dormideta.
Quan ella se'n despertà,   trob(a) llunyan(e)s terres.
-Mariner, bon mariner,   porteu-me en terra,
que les aigües de la mar   me'n donen pena,
me'n donen pena i dolor,   i gran tristesa.
De tres germanes que som,   sóc la més bella;
l’una es casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i (i)o, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No en sou marinera, no,   que en sereu reina,
la reina de Portugal   o d’Inglaterra.

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el desembre de 1978. La gravació l'ha facilitada ell mateix. Fotografia cedida pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.