Lletra:

Te’n recordes d'aquell dia  
(a) la Cananga d'en Vià, 
vares fer creure a les dones 
que te n’(a)naves a dinar.  
I una dona curiosa  
te’n va venir a e(s)perimentar, 
i a dessota d’aquell suro  
lo qu(e) hi fèieu no ho sé pas. 

La se(u) mare ja li deia:
- "Noia, això s’ha d’acabar".
I el seu pare ja hi va córrer 
amb (a) l’escombra a la mà.  
I al primer cop d’escombra, 
la canya ja en va esquerdar; 
i al segon cop d’escombra, 
la canya ja va trencar.  

La seu mare prou l'alaba 
que en sap molt de cosir, 
per fe(r)-ne una camisa:  
nou mesos i un dematí.  
L’ha deixada per feta,
diguent que no hi falta res:
coll, punys i tapetes
tot cosit a l'anrevés.

Te'n recordes d'aquell dia  
que a la vall vares anar
i el Pinxo te'n (a)companyava  
i amb el fusill a la mà. 

Si per (d)ingú si ho veia  
per a venta'ls-hi un xiular.  

La seu mare la va manda(r)-la: 
- "Vés a l’hort (a) buscar pebrots".  
(En) comptes de porta(r)-li pebres, 
tomates li'n va portar, 
i el Pinxo la'n (a)companyava  
i amb el fus(i)ll a la mà.

- No en sé més...-