signatura_PNC2022.jpg

Els estudiants de Tolosa

Nom de l'informant: Narcís Matas i Sabater  "Ciset Barraquer"

Data i lloc de naixement: 1916 (Amer)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

Fotografia de l'informant

Lletra:

I a la vila de Tolosa
n'hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis
per ésser-ne capellans.
per ésser-ne capellans.

N'en segueixen els estudis   per ésser-ne capellans,
o bé capellans o frares,   o metges seles(s)ians.
(I)a n'enc(ue)ntren tres ninetes,   tres ninetes molt galants;
(i)a els hi(n) busquen una brometa   (?).
Les ninetes són sentides,   (?) jutge en van demanant;
no en passi l'espai d'una hora,   ja els hi passen paper blanc.
I el més petit ne plorava,   i el mitjançà no pas tant,
i el gran ja els aconsolava:   -No en ploreu los meus germans.
Tenim un germà dins França,   servidor del rei Orland,
que si ell sabia tal nova,   i en seria aquí l'i(n)stant.
La una li envien carta   i a les dos ja està arribant,
que de tant que en corr(ev)ia,   els carrers llanternejant.
(I)a n'encuentra un sentinella:   -Què hi fan allí tanta (arja)nt?
-I en pengen i en despengen   tres pobrets estudiants.
De tant lluny com els va veure:   -Déu perdó los meus germans;
de la sang de les ninetes   jo m'hi vull rentar les mans,
de la sang del brut del jutge,   muralles se'n pararan.
I adéu, vila de Tolosa,   tota (an)iràs amb foc i sang.

Observacions:

És una balada que va estar molt estesa i que es troba a la gran majoria de cançoners, normalment amb el nom d' "Els estudiants de Tolosa". A vegades però, la història pot situar-se a d'altres llocs, com per exemple a Tortosa. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí també hi ha la versió de l'any 1871 a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.

Al seu Cançoner Popular, Aureli Capmany emmarca la cançó en uns fets ocorreguts el dia de Pasqua de l'any 1331 o 1335 a Tolosa.


En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.

 
 
 
Gravació realitzada l'any 2005 per Jaume Arnella i París i Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.