signatura_PNC2022.jpg

Cançó d'en Serrats

Nom de l'informant: Justa Rossell i Clos  "Justeta Setgla"

Data i lloc de naixement: 1915 (Palau-Saverdera)

Municipi de residència: Palau-Saverdera

Fotografia de l'informant

Lletra:

Escolta nineta, si et plau, una estona;
desperta't si dorms, que el meu cant sentiràs:
dintre el meu cor ets la única dona
que alivies els ratos d’angúnia i pesar.

T’estimo i no sé com podré demostrar-t'ho;
no sé si em diràs molt més t'estimo jo.
Si els teus pares no ho volen i tu vols callar-te,
no miris teus pares si em tens compassió.

Jo t'estimo, ingrata dona,
d'un modo indigne per tu,
i del meu amor tu en fas broma,
cosa que no fa ningú.

Tots aquests que et sobren a hores d'ara
un altre dia et faltaran,
recorda-te’n, recorda-te'n del teu aimat.

Per tu la fortuna i el món reconeixo;
per tu estic visquent ja fa dos o tres anys.
I sols per tu ser feliç, reconèixer-ho,
que són molt amargs el(s) teus desenganys.

Jo et pregunto si m'estimes,
si m’escoltes amb passió.
Contesta'm, contesta'm sí o no.

Estima'm, que em sembla que bé t’ho demano,
o bé diga'm si em tens del tot avorrert;
i amb certes carícies la mort recomano,
que del món me treguin, no vu(i) patir més.

Sols és fletxa que a mi em travessa
i arriba a filtrar fins dins del meu cor.
Sols un misteri a mi em disgusta,
i és poguer saber si em guardes amor.

Jo et pregunto si m’estimes,
si m'escoltes amb passió,
contesta'm, contesta'm sí o no.

En el món viuràs ditxosa mentres jo seré enterrat,
menjat pel(s) cucs, cobert amb lloses
a on més tard tu també hi vindràs.

Adéu, te diré jo amb veu tot apagada,
adéu, te diran tots aquests meus companys,
i repetint que ets la meva estimada,
que són molt amargs el(s) teus desenganys.

Una cosa et recomano
abans de dir-te adéu-siau:
resa, resa'm, si et plau.

Observacions:

És una cançó feta i cantada en serenata per en Joanet Serrats (1900-1972), de Can Blau de Palau-Saverdera, dedicada a la Tereseta Cantenys i Gifre. Els pares de Can Blau no van voler que s'hi casés.

Gravació realitzada per Àngel Roig i Turró (1936-2015), l'agost de 1986. La fotografia pertany al llibre "Revivint vells temps", un costumari palauenc a partir de textos del mateix autor editat per José Luis Bartolomé.