signatura_PNC2022.jpg

El mariner

Nom de l'informant: Rosa Sebrià i Rosell

Data i lloc de naixement: 09/12/1928 (Sabadell)

Municipi de residència: La Bisbal d'Empordà

On, com i de qui la va aprendre: Li cantava la seva àvia.

Lletra:

Voreta la mar
n’hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan n'estava a mig brodar,   li manca seda;
gira els ulls enve(r)s la mar,   veu una vela.
-Mariner, bon mariner,   que en porteu seda?
-De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau.   La nau pren vela.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me a terra.
-Això sí que no pot ser,   que heu de ser meva;
que jo sóc el fill del rei   de l'Anglaterra.

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.

Enregistrament realitzat al març de 2017 per Montse Balaguer dins el programa d'Acompanyament a la Gent Gran" de Càritas Diocesana de Girona.