signatura_PNC2022.jpg

La mare i la filla

Nom de l'informant: Jacint Guàrdia i Julià  "En Cinto"

Data i lloc de naixement: 29/06/1908 (El Torn - Sant Ferriol)

Municipi de residència: Porqueres

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de les colles d'anar al bosc i durant la guerra civil.

La mare i la filla

Lletra:

I una mare i una filla   n’estan a dalt un balcó,
l’una en filava seda,   l’altra en filava estam.
La filla es posa a riure   i la mare, sospirant:
-De què en sospireu, vós, mare,   de què en sospireu, vós, tant?
-Filla, la meva filla,   que aquests joves t’enganyaran.
-Ni enganyadeta, mare,   ni enganyadeta mai.
I al cap del(s) nou mesos   n'han tingut un infant.
De què en farem de l'infant? (...)
El donarem a dida   fins l'edat dels set anys;
set i set faran catorze,   de l'infant ja en serà gran.

Observacions:

Tenim tres referències de reculls d'aquesta balada durant el s. XIX: Francesc Pelagi Briz la va publicar amb el títol "La mare y la filla" dintre el volum tercer de "Cansons de la terra" (1871), Manuel Milà i Fontanals la va incloure amb el nom de "La joven desmandada" al Romancerillo catalán (1882) i Pere Vidal ho va fer amb el títol "Mare i filla" al "Cansons populars" de 1887.

Ja al s. XX, apareix en algunes ocasions recollida a l'Obra del Cançoner Popular. Per exemple, a l'any 1922 l'apleguen Higini Anglès i Pere Bohigas al Solsonès amb el nom de "La filla enganyada" o a Sant Privat d'en Bas (Garrotxa), recollida per Joan Tomàs l'any 1926, amb el mateix nom i combinada amb "El testament d'Amèlia". 

Sara Llorens la recolliria al Maresme i la publicaria l'any 1931 amb el títol "Enganyadeta" dintre el seu "Cançoner de Pineda".

Joan Amades la inclou al seu "Cançoner" amb el nom de "Donya Maria" i n'explica que la cantaven sobretot "les brodadores i, en general, les de l'art de l'agulla" ja que "acordava la tonada al ritme de la feina".

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget, amb el nom de "Ai, Pepa dormidora".




En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany). La melodia que canta coincideix amb la de la cançó que en aquest cançoner tenim recollida com a "El mestre".

Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.