Alfonso XIII, que t'han destronat, massa que han tardat i encara t'(r)estranyes; i ting(ue)u per entès que no et tenim per res en aquí, vila noble.
I el(s) malvat(s) dels (m)orbons n'eren a mo(l)tons que ens escovardien; ells (a)poderats de la clau fent anar el poble esclau, i ells s'hi divertien.
I un que en deia la veritat, n'era afus(i)llat de nit o de dia; o bé tancat dins d'un penal com un criminal, i allà s'hi podria.
I escolteu ciutadans, galants republicans i escolteu la súplica: sempre més sigui de cara als obrers la nostra República.
Observacions:
És un fragment del que sembla ser un contrafactum – creació d'una lletra nova sobre la melodia d'una cançó coneguda – amb text original de Joan Matamala i Gournes, "Pedrera de Mata" (Mata, Porqueres, 1871), picapedrer i constructor de pous, cercador d'aigües, caporal del somatent, jutge de pau, pagès i poeta popular. Havia estat un personatge molt conegut pel seu tarannà conciliador, pel seu humor i sobretot pels seus versos de temàtica satírica. Va ser autor de moltes cançons que es van publicar en fulls volanders impresos a Banyoles (a la Impremta Mateu i a Can Friselda) i a la Impremta Trayter de Figueres.
Gràcies a la fotocòpia d'un full solt imprès, que es venia a 10 cèntims, facilitat per Conxita Batchellí, veïna de la casa familiar d'en Joan Matamala, podem copiar els versos següents d'aquesta cançó emmarcada en el perídode de la Segona República Espanyola:
Adéu Borbó (Polka)
Tots els republicans i bons catalans escolteu la súplica: Que vagi sempre més de cara el progrés la nostra República.
Respectarem la llei, no volem més rei ni cap menjadora, volem per governà a n'en Macià i l'Alcalà Zamora.
Alfons t'havem destronat massa que hem tardat i encara t'estranya, eres un rei malvat i tu has portat la ruïna a Espanya.
Ja no et tenim per res ni et volem mai més perquè ets un canalla, tu i els teus tauls que sou uns ganduls a dormí a la palla.
Aquests malvats borbons eren els matons que'ns acovardien, enemics de la pau fent el poble esclau ells se divertien.
Si algú deia veritat era afusellat de nit o de dia, si tenia raó cap a la presó i allà s'hi podria.
Se sent un gran remó que ve d'Aragó, un crit que no's cansa, dia i nit van criant la sang d'en Galàn demana venjança.
Tots els bons catalans t'estem esperant i estarem molt promptes, si vols ja pots venir t'sperem aquí i passarem comptes.
No crec que vinguis pas jo no en fem càs que ets un trapella i et rebriem bé com ho varem fer al port de Marsella.
Tu estaràs tranquil perquè ets un vil que tens molta manga, en altres nacions gastant-te ls milions que has robat a Espanya.
Com que'ns els has robat estàs en pecat i has de confessar-te, te n'has de penedí i restituí (?) si acàs vols salvar-te.
Si no ho fas pas aixís ets un infeliç i a l'infern t'espera el teu amic coral aquell animal Primo de Rivera.
JOAN MATAMALA (PEDRERA DE MATA)
També hem trobat alguns fragments d'aquesta cançó recollits a Cançons Populars de la Història de Catalunya (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, 2004) amb el títol de "La República", i aplegada als anys 1981 i 1995 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014) de Gabriel Comes i Nolla.
En Cinto Guàrdia residia a Miànigues, municipi de Porqueres (Pla de l'Estany).
Enregistrament realitzat als inicis dels anys 80 pel seu nét Jacint Pinsach. L'enregistrament, les dades biogràfiques i la fotografia han estat cedides per la família a Francesc Viladiu.
